Dia 8: Koniec

Hola!

Ja estem a l’autocar de camí a Reus… La nostra aventura  polska arriba a la seva fi!

Avui ens hem llevat i hem acabat de fer les maletes i endreçar l’apartament. Us podem dir que donaran poca feina al servei de neteja!

La primera parada del dia ha estat al centre, on hem deixat l’equipatge per tal de poder passejar tranquil·lament. A continuació hem agafat un tramvia i un bus que ens ha deixat a Kopiec Kosciuszko, un turonet dels 5 que hi ha Cracòvia des d’on es podien veure unes vistes excel·lents de la ciutat. Baixats els 35 metres d’alçada, hem tornat cap al centre a fer un gelat, ja que la caminada i la bona temperatura d’avui ens ha fet agafar molta calor. El gelat més popular ha estat de Kinder Bueno, tot i que molts s’han atrevit a provar algun gust més fora del comú, com rosa amb pistatxo o xocolata amb xili… 

I després del gelat, ha arribat el moment més esperat de la setmana: una hora i mitja de llibertat per a fer una mica de shopping! Hi haurà algun regalet per a vosaltres dins de la bossa? 🤔

A les 2 ens hem trobat de nou a la Rynek Głowny (us havíem dit ja que es tracta de la plaça del mercat més gran de tota Europa?) i hem anat a dinar l’arxidesitjat kebab del millor restaurant del món (segons els vostres fills). Que sigui realment el millor, no hi posaríem la mà al foc, però que fan uns kebabs XXL, us ho podem garantir!

A les 15:15 hem anat a buscar les nostres maletes i ens han vingut a buscar per a portar-nos a l’aeroport. Tot ha anat molt fluïd i hem embarcat amb puntualitat. I seguint amb les ganes de provar menjars d’altres indrets, a l’avió hem berenat kurtos, un dolç provinent d’Hongria que està boníssim!

I aquí estem, direcció a Reus després d’una setmana de convivència on hem pogut conèixer una ciutat diferent, amb la seva gastronomia (i les seves sopes), la seva música, la seva història… Segur que quan ens expliquin la 2a Guerra Mundial i l’Holocaust a classe recordarem el cas de la Rena Wohlfeiler o el destí menys afortunat dels milions de jueus exterminats. Hem après que cal recordar la història per tal que no es torni a repetir. Aquell que salva una vida, salva el món sencer, va dir Talmud.

Arribem cansats, però amb una experiència que ni alumnes ni profes oblidarem. Hem caminat molt per Polònia (114 km en sis dies i mig), però també hem rigut, compartit, i madurat. Ara ens toca assimilar tot el que hem viscut i compartir-ho amb els nostres familiars i companys.

Fins la propera!

Aquí podeu veure les últimes fotos del viatge.